al contingut a la navegació Informació de contacte

EL BALL DE LLANCERS DE TUIXENT O " ELS LLANCEROS "

EL BALL DE LLANCERS DE TUIXENT O “ELS LLANCEROS”

És una dansa tradicional de Tuixent que des del 1916, amb un buit que avarca des del 1954 al 1988, es balla per la festa Major i actualment també per la festa de les Trementinaires  

Es ballava a mitjans del S. XIX als palaus i salons de la burgesia parisenca. Hi ha documentació de que es ballava a Dublín al 1820, a França el regiment de Fontainebleau va aconseguir ballar-ho amb un grup de 16 llancers i també es va ballar a la cort de Prússia .  

Hereva de la contradansa francesa, s’ organitzava en quadrilla, és a dir  4 parelles, a diferència de l’ anglesa que es ballava en renglera.

(Amb el temps aquesta forma de ball va anar evolucionant fins a l’ estructura de 5 figures que prenen el nom  de la característica més particular de cada una: braços, cadena, molinet, visita, llancers. El ball, que es popularitzà molt aviat, va prendre el nom de l’última figura: ELS LLANCERS.)

S’ acostuma a ballar sempre amb la mateixa música, a diferència d’ altres balls com la polca o la masurca, que tenen músiques ben diferents.

(A part de ser una dansa dels salons burgesos, ha corregut món i es poden trobar versions folklòriques en punts molt concrets, com per exemple a Mèxic on és presentada com una dansa burlesca per carnaval i ballada per homes, mantenint una estructura social pròpia de les tribus indígenes.

Però sobretot s’ ha anat popularitzant en el món rural. A la Pobla de Segur, també ballada per homes, a Teià amb una estructura molt similar a la que es balla a Tuixent i a l’ esbart de Castelló d’ Empúries on ha estat una dansa emblemàtica. També a Martorelles, on la dansa és més en renglera com el tipus anglès, i fins i tot hi ha constància que, a la primera dècada del S. XIX, s’ havia ballat a Barcelona.)

A Tuixent es desconeix exactament l’arribada d’aquesta música i del ball. Sembla però, que al 1916 el secretari Lucas va trobar la partitura de la música a l’Ajuntament i el mestre Enric, que tocava el violí, va ensenyar-la a tocar al Pepito de cal Ferrer. Consta de cinc passos o figures amb els noms una mica canviats del seu origen: els braços, la cadena, la balança, l’adeu i el xotis, cadascuna de les quals té una coreografia i música pròpia.

S’ acostumava  a ballar el mes d’ octubre  per la festa Major i també el diumenge de Pasqua després de la processó.

Així doncs, des dels inicis del S.XX fins el 1954, es ballà amb molta força per part de parelles joves abans de casar-se.

Al 1954 es produí un buit del ball que durà  fins que al 1988 la curiositat es despertà de nou i s’organitzà un taller a l’escola per recuperar-lo i, un grup de persones del poble que la havien ballat el 1954, ho va ensenyar als alumnes.

L’ any 1989  els nens de l’ escola van fer una ballada per la castanyada a l’ era de can Cortina i el 1995, en motiu de l’homenatge al Pepito de cal Ferrer, una quadrilla d’ aquells dansaires que l’ havien ballat el 1954 van tornar a fer una ballada.

Al 2003 els nens més grans de l’ escola ballen els Llancers el dia de Caramelles per tots els pobles de la vall i a la trobada de Caramelles de les valls del Pedraforca, que aquell any es va celebrar a Tuixent.

Al 2010 s’ incorporà en el programa d’ actes de la festa de les Trementinaires i van ser molts els seguidors d’ arreu de Catalunya que van venir per ballar-lo.

El temor de perdre el ball i l’ esperit de recuperar-lo per sempre més animà a organitzar tallers durant l’agost del 2013 on s’hi va engrescar molta gent, despertant la curiositat i les ganes per aprendre el ball i, el dia de la festa Major, 4 parelles  van encetar  el ball de tarda amb els Llancers. La pluja no va desanimar als balladors que van reestrenar la ballada al garatge amb el so de l’ acordió diatònic, un flabiol i la guitarra. Posteriorment s’ incorporà el violí.

A partir del 2013 cada festa Major i també per la festa de les Trementinaries es balla el ball de Llancers a la plaça Major.

Document Actions