al contingut a la navegació Informació de contacte

Història i patrimoni

Etimologia

L'origen del nom Tuixent és incert, potser antroponímic. En documentació antiga del segle IX apareix com Tuxén. El nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya de la Generalitat escrivia el nom sense la lletra t i amb accent agut a la e: Tuixén, fins a l'actualització al maig del 2008 on es recupera el nom tradicional i que seguia sent popular: Tuixent.

Edat mitjana

Apareix esmentat l'any 839 en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de la Seu d'Urgell. Hi ha documentada l'existència d'un castell, del qual no en queda cap vestigi.

Segle XIX

El segle XIX va ser una època convulsa, marcada per nombrosos fets d’armes i Tuixent no en va ser una excepció. Així, el 3 de gener de 1823, en el marc de la guerra de la Regència d'Urgell, a les acaballes del Trienni Liberal, uns 400 homes sota el comandament del capitost absolutista Jep dels Estanys van saquejar el poble, causant sis morts i una quarantena de ferits. Seguidament es van endur tots els homes al poble de Sant Llorenç de Morunys. Com a represàlia, el capità general Espoz y Mina va ordenar incendiar Sant Llorenç, permetent la fugida d’aquests homes. El març del mateix any, el capitost absolutista Pau Miralles va incendiar el poble de Tuixent. Les hostilitats van seguir fins al juny del mateix any, amb l’arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.

A la mort de Ferran VII i amb l’esclat de la Primera Guerra Carlina van tornar els aixecaments armats. El 19 d’agost de 1835, uns sis mil carlins comandats per Climent Sobrevies “Muchacho”, Josep Galceran “Galceran de Prats” i Manuel Caunas es van presentar a Tuixent per rendir-la en favor de la causa carlina. Després de 5 dies de setge i davant la resistència dels tuixentins, el 24 d’agost iniciaren l’atac, incendiant algunes cases extramurs. Amb l’arribada d’uns 600 homes dels pobles veïns (Gósol, Puigcerdà, Bellver, Prullans, Montellà i la Seu) i després de dues setmanes de lluites, els assetjadors es van retirar a Sant Llorenç.

El segle XIX també va estar marcat per canvis demogràfics notables. Si a principis de segle la població era de prop de 200 habitants, l'any 1857 s'assoleix el màxim històric de 847 habitants. A partir d'aquesta data es produeix el fenomen contrari i la població decreix, causada per la migració de molts cap a zones industrialitzades o cap a Amèrica.

Segle XX

L'any 1973 es va unir amb el municipi de Josa de Cadí.

TuixentSantaló.jpg

Tuixent vist de des la roca del Santaló. Imatge de Jordi Picart.

Document Actions